Per acompanyar la reflexió d’aquest 2n bon hàbit emocional, que resumit deia més o menys el següent:

Les persones no reaccionem d’igual manera davant d’un estímul compartit. És a dir que l’impacte o vivència d’aquest estímul és individual i personal. Per tant, el que condiciona la nostra resposta emocional no és el fet en sí, sinó la manera en com cadascú de nosaltres “entén” aquest fet.

El benestar emocional no s’obtindrà mai  a través de l’anul·lació de les reaccions emocionals, sinó que haurem de ser capaços de trobar un terme mig entre respostes emocionals magnificadores o autolesives i aquelles respostes d’anul·lació de reacció. 

Per aconseguir-ho, cal fer un treball ingent d’autoconeixement. Cal destinar temps a entendre’s cadascuna de les reaccions emocionals que experimentem i trobar el fil del seu origen.

A continuació us proposem una dinàmica per a treballar aquest objectiu.

Passos a seguir:

• Fes una llista de 5 coses que t’hagin passat avui i escriu-les en un paper (qualsevol situació és vàlida, tant si estaves sol o sola com si acomanyat o acompanyada, tant si era només un pensament o un intercanvi de somriures…).
• Per cadascuna d’aquestes situacions, assigna una o vàries d’aquestes emocions. Si no saps ben bé què signifiquen ho pots buscar al diccionari, t’ajudarà a buscar sinònims.

• Ara reflexiona: què és el que t’ha fet sentir aquesta emoció d’aquella situació que has viscut? Sempre que et passa alguna situació semblant sents aquesta/es emocions?T’ha generat algun comportament o ha canviat el teu humor?

Si aprenem a identificar quins són els estímuls que ens fan sentir les emocions, serem capaços de retenir-les o d’aïllar-les. 

Sovint aquestes emocions no ens agraden i sense que ho vulguem ens provoquen un canvi d’actitud i deixen un rastre dins nostre. 

Amb entrenament, podem arribar a ser capaços de frenar-les o reconvertir-les.