Nascuda en el si d’una família de metges, María Elena Maseras Ribera, va heretar la seva vocació per la medicina.

El seu accés als estudis de Medicina no va ser fàcil, ja que en l’època les dones no podien assistir oficialment a les classes a la universitat, i els és possible només l’assistència com a oients (sense dret a exàmens); per poder obtenir el títol, podien estudiar a la pròpia llar, amb tutela de professors, i després havien de sol·licitar un permís especial de l’Ministeri de Foment.

Maria Elena, per tant, va haver de rebre les classes en privat, no podent incorporar-se a la universitat fins que Narcís Carbó, catedràtic de Terapèutica, l’admet a la seva aula, després autoritzar el Rei Amadeu I, mitjançant una Reial Ordre, la possibilitat de que les dones estudiessin oficialment Medicina; en la seva primera entrada a l’aula va ser rebuda amb aplaudiments per part dels seus companys. Ella va ser la primera dona matriculada oficialment a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, ​​el curs 1872-1873.

Maria Elena va acabar els estudis el 1878, i l’1 de febrer de 1879 va demanar permís per fer l’examen de llicenciatura. El fet que fos dona va produir gran confusió en els òrgans burocràtics, que van trigar més de tres anys en atorgar-li el permís. El va obtenir el juny de 1882, examinant-el 25 d’octubre i obtenint la qualificació d’excel·lent. No obstant això, per la burocràcia no va poder doctorar-se, però va dirigir els seus esforços cap a l’educació. Queda registrada a la història com la primera dona a Espanya que va poder matricular-se i trepitjar una universidad.¹

A la vida poques vegades podem canviar el que està al nostre voltant. On naixem, a quina família pertanyem i fins i tot les oportunitats que tinguem per desenvolupar-nos són condicions que afecten la vida que «ens ha tocat.»

No obstant això, no ens limiten per arribar a gaudir d’una vida plena o per aconseguir aquest objectiu que ens tracem des de la infantesa o Joventut.

Quan no pots canviar el que veus a fora, canvia el que sents a dins.

Moltes vegades no podrem canviar el que ens envolta, però si el que sentim i la nostra actitud ens ajudarà a tirar endavant.

La nostra actitud és l’eina que ens impulsa per seguir malgrat la realitat que ens envolta.

¹ http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=HDH