Tal com hem pogut observar al llarg del primer bon hàbit emocional, les persones no reaccionem d’igual manera davant d’un estímul compartit. Podem dir llavors que l’impacte i la vivencia del mateix és individual i personal.

Això implica necessàriament que el que condiciona la nostra resposta emocional no és el fet en si, sinó la manera en com cadascú de nosaltres “entén” aquest fet. És a dir, el que ens crea dolor, ràbia, alegria, pena, soledat, etc no és la realitat en si, sinó la construcció que fem d’aquesta realitat a través de la nostra intel·ligència o cultura emocional.

Aquest segon hàbit emocional posa el focus en la possibilitat “d’observar de diverses maneres un mateix fet”.  Un cop acceptat que el que ens afecta és la construcció de la realitat que ens hem fet i no pas la realitat en si, convindrem a afirmar que si canviem la construcció d’aquesta realitat dins nostre podem “modificar” la nostra resposta emocional.

Si davant l’impacte que ens poden generar unes desagradables paraules d’un company nosaltres reaccionem capficant-nos, magnificant-les i repetint-nos que com és possible que ens hagin dit tal o pasqual; al final acabem construint una resposta emocional exagerada, hiperbòlica. I no passaria res si no ens afectés anímicament, però és precisament el que passa. Aquesta construcció exagerada dels fets ens comportarà un major patiment i, a la pràctica, més dolor de l’estricament necessari.

En canvi, una resposta “tansemenfotista” davant l’impacte que ens han generat aquestes paraules desagradables no generarà cap resposta emocional concreta, i no experimentarem patiment ni dolor.

Això vol dir que estem fent apologia de l’anul·lació de les respostes emocionals? Res més lluny de la realitat. Hem exemplificat el marc teòric a través dels dos extrems de la balança. Ara bé, una resposta emocional sana segurament es troba en un punt intermig de les dues exposades inicialment. Caldrà buscar l’enfocament necessari per poder sentir-nos còmodes amb el que veiem. És com un caleidoscopi: caldrà donar voltes i voltes per anar canviant el que veiem fins que ens hi sentim identificats.

El benestar emocional no s’obté a través de l’anul·lació de les reaccions emocionals, sinó que es troba en el terme mig entre les respostes emocionals magnificadores i autolesives (que només ens distorsionen la realitat, ens amarguen l’existència i ens fan patir de manera absolutament gratuïta) i l’anul·lació de qualsevol reacció; que ens torna freds i insensibles a la realitat que ens envolta.

Cal, doncs, fer un treball ingent d’autoconeixement. Cal destinar temps a entendre’s cadascuna de les reaccions emocionals que experimentem i intentar trobar-hi el fil que ens condueixi a la informació subjacent. Per què m’ha dolgut tant aquell retret? Per què hi ha certa persona que té la capacitat de ferir-me? Per què no puc suportar una actitud determinada? Cap reacció emocional és gratuïta, totes tenen el seu origen. Totes procedeixen d’una estructura emocional preexistent que condiciona les nostres respostes. Saber com és aquesta estructura emocional preexistent és el primer pas per poder modular-la i, així, poder construir una realitat emocional d’acord a la nostra voluntat.

Exercici pràctic